"Vaig néixer pobre, he estat sempre pobre, continuaré essent pobre
i pobre moriré. A aquestes hores, no espero que canviï la meva
sort. Diguem que la corba o la sinuositat de la meva pobresa
m'ha fet conèixer, d'alguna manera, totes les oscil·lacions d'un
estat de vida comú a una gran majoria de gent. De mancar
absolutament de tot, he passat a ser propietari d'un pis i titular
d'una llibreta en una Caixa d'Estalvis;
en sortir de la misèria del subdesenvolupament no he estat capaç
més que d'aconseguir la misèria de l'electrodomèstic".
La nova pobresa
Francisco Candel Tortajada va néixer el 31 de maig del 1925 a Casas Altas, Racó d'Ademús, al País
Valencià, un poblet de muntanya, des d'on va emigrar quan era un nen de dos anys amb els seus pares.
Va viure a les Cases Barates del grup Eduardo Aunós, que ja no existeixen i que inspirarien el seu
gran llibre Donde la ciudad cambia su nombre.
Va estudiar a una escola del temps de la República de la qual sempre ha conservat molt bon record.
Aquesta experiència l'ha reflectida en un dels seus llibres, Les meves escoles, com també ha fet
amb les vivències de la guerra civil: els bombardeigs que surten a Han matado un hombre, han roto
un paisaje, o la crema de les esglésies de Port i Can Tunis a Història d'una parròquia i Crònica
informal, sentimental i incompleta (1936-1986), que va ser l'inici d'una autobiografia.
Sempre diu que no és un escriptor en català, però que se sent molt català. No es un català de naixement,
sinó de sentiments.
Us convidem a llegir l'article Hijo de su tiempo escrit per Marc Andreu a La Veu del Carrer (2003).
|
