|
 |
|
Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el 1977 fou elegit senador a
les Corts espanyoles per la demarcació de Barcelona sota la candidatura de l'Entesa dels
Catalans. El 1979 fou elegit regidor de l'Hospitalet de Llobregat per la llista del PSUC
i es va fer càrrec del departament de Cultura. Des d'aquest càrrec va veure com la seva
tasca era boicotejada en un clima en el que es preveia el capgirament de la transició
democràtica (Un Ayuntamiento llamado ellos, 1994).
|
Els altres catalans vint anys després (1985). Aquesta obra inspirà en bona part
la línia del catalanisme majoritari iniciada per l'Assemblea del Principat (1971), que
apostà per la integració dels nouvinguts.
Cronologia política
1977-79: Senador per l'Entesa dels Catalans, a proposta del PSC i PSUC. Va treure
1.280.928 vots. Ha explicat l'experiència a "Un charnego en el Senado".
1979: Regidor de Cultura (PSUC) a l'ajuntament de l'Hospitalet.
1985: Homenatge del PSUC a Candel en la festa de Treball.
2003: Candel dona suport públic a la candidatura municipal d'Esquerra Republicana.
|
Declaracions d'en Paco Candel al 65 Aniversari del PSUC (21 de juny de 2001)
"Jo no he militat mai en el PSUC, però he sigut un fan del PSUC. Crec que he complert
com el més conspicu militant. Quan jo vaig publicar Els altres catalans vaig rebre
una invitació de París invitant-me a donar una conferència sobre el tema. Jo sortia a
l'estranger per primer cop, i em vaig trobar allà tota la gent del PSUC que estava a l'exili.
Primer em vaig quedar una mica espantat, vaig pensar "on has anat a parar?" (Jo havia de
tornar després a Espanya, etc.). Vaig conèixer personalment Gregori López Raimundo, Teresa
Pàmies, Germinal Ros, Margarida Abril, el seu marit... en fi, quantitat de gent, tan bones
persones, tan abnegades, tan entregades a una causa i a un ideal, quan jo tenia el clixé que
ens havia donat el franquisme -encara que no me'l creia-, que deia com eren de dolents els
comunistes."
|
|
 |
|
|
